Brúixola de butxaca

  La paraula "brúixola" prové de l'italià "Bussola" (capseta). La brúixola va obrir el món de l'exploració i dels descobriments. Al segle III abans de JC, els xinesos ja utilitzaven el principi de l'agulla magnètica. Va ser utilitzada per primera vegada pels sacerdots Feng Shui, per tal d'indicar on i com construir. Els mariners xinesos l'adapten a la navegació, al voltant de l'any 1000, per tal de mantenir el rumb. La primera brúixola consistia en un recipient ple d'aigua en què surava una agulla magnètica suspesa d'un fil o enfilat a través d'una canya. Els àrabs la van perfeccionen muntant sobre un eix. Arriba a Europa entre els segles X i XI, permetent als navegants de travessar els oceans i als exploradors de descobrir els continents. El primer instrument que s'assembla al que hi ha actualment es deu al portuguès Ferrande (1483).   Inspirada d'una brúixola del segle XIX. L'esfera és de llautó i la caixa en fusta de palissandre.