J.S. El cano

Historia

El projecte de construcció del vaixell neix amb un Reial decret de 17 d'abril de 1925, destinant per a això un pressupost de 7.569.794 pessetes i per tal de substituir al seu predecessor, el vaixell escola Minerva. Va prendre el nom de Joan Sebastià Elcano a record del il·lustre marí basc. La seva avarada va tenir lloc el 5 març 1927 sent la seva padrina Carmen Primo de Rivera, filla del president del govern.   El 29 febrer 1928 realitza el seu viatge inaugural entre Cadis i Màlaga, portant un passatger d'excepció, el rei Alfons XIII. D'allí va partir per a Sevilla on se celebrava l'Exposició Universal, despertant l'admiració dels seus nombrosos visitants.   El seu primer viatge transoceànic va ser la volta al món en direcció oposada a la ruta Magallanes-Elcano. Des de llavors ha realitzat altres nou, així com vuitanta creuers d'instrucció, recorrent gairebé dos milions de milles nàutiques per tots els mars del planeta. En ell s'han format generacions i generacions d'oficials de marins de l'Armada, navegant amb el vent i ajudats pel sextant i el compàs.   Així mateix, Elcano ha participat en innombrables desfilades i regates al llarg de la seva dilatada existència, deixant clara constància de les seves dots marineres. Entre les principals cal destacar la regata transoceànica Lisboa-Bermudes de 1964, la de 1966 entre Bermudes i Newport, la Gran Regata Colón'92 i la Gran Regata 2000 D'entre els nombrosos trofeus i distincions aconseguits, potser el més important sigui la Boston teapot, atorgada per la Sail Training Association el 1974 Aquesta distinció es concedeix anualment al veler que aconsegueix la major distància sobre un cercle màxim entre dos punts de la terra en 124 hores.   En la seva ja llarga trajectòria, el vaixell ha suportat nombrosos temporals en qualsevol de les seves nombroses manifestacions (pamperos, ciclons, huracans, tifons, monsons, etc.), Lluitant contra onades de quinze metres d'alçada i vents de més de cent seixanta quilòmetres per hora. Històries relatades pels seus comandants en les seves cròniques que bé podrien figurar en els millors relats d'aventures.